La crisi del coronavirus ha obligat a canviar molts aspectes d’aquesta setmana Santa a causa de la necessitat de confinament de la població. Entre els canvis, la tradició de Catalunya en la qual els padrins regalen una mona de Pasqua als seus fillols i filloles cada any.
Aquest any no ha estat possible a causa del confinament i del distanciament social. No obstant això, una iniciativa dels pastissers va permetre que els nens continuessin rebent els dolços regals. Doncs, els padrins van poder triar les mones a través d’Internet i les pastisseries s’encarregaven de lliurar-les a casa seva.
També cal esmentar el canvi que suposa per a la comunitat islàmica el fet que els seus fidels no podran celebrar el Ramadà, com sempre, tot estant en comunitat amb el seu estimats. Les dates de la seva celebració seran entre el 23 d’abril i el 23 de maig.
I les fortes mesures dels diferents governs encara estan en vigor per evitar la propagació del coronavirus. La crisi del coronavirus provoca incertesa entre la comunitat musulmana, que celebra el mes més sagrat en l’Islam esperat sobre el 23 d’abril, però amb restriccions igual que ocorre entre els cristians amb la setmana santa. En la comunitat musulmana es presenta un greu contratemps que pot trastocar tots els plans de cara a la celebració del seu mes més important i sagrat del Ramadà.
En l’aire queden la celebració dels rituals que habitualment acompanyen a aquesta festivitat, de les més esperades entre els seus practicants. Sens dubte, la prohibició de tota reunió física i cultural afecta notablement, la qual cosa, de ben segur, es traduirà en el tancament dels principals llocs de culte com mesquites i centres islàmics. A més de nombroses activitats que es practiquen en reunions que congreguen a moltes persones en espais reduïts i que podrien quedar suspeses. Les restriccions imposades per les administracions faran que sigui difícil celebrar el mes més desitjat amb la família, amb la incertesa de saber si el tancament de fronteres continuarà.
Durant segles hi ha hagut forts i febles, guanyadores i perdedors, avui estem tots units pel benestar de tots. Plorem les morts i ens alegrem per les persones salvades, ja no ens fixem en les fronteres ni l’ètnia de ningú sinó en la seva humanitat. Per primera vegada el món lluita contra l’enemic invisible amb les mateixes armes, la solidaritat i la cooperació col·lectiva. Aplaudim als sanitaris i les persones que surten a cuidar-nos dia rere dia, també ens aplaudim a nosaltres mateixos per donar-nos força i ànims i esperança d’obrir com més aviat millor la porta de casa per tornar als nostres somnis i seguir amb el nostre projecte de vida. Tota la humanitat somia amb el mateix, tornar a omplir els carrers d’alegria i amor. Tot anirà bé amb la lluita de tots. La nostre salut és ara el nostre tresor més valuós. Per la primera vegada, el dolor és el mateix en tots els continents. I excepcionalment en la història, tots som refugiats units contra el mateix drac, em diu un alumne, units contra la mateixa causa, cuidar la nostra salut i la salut dels altres. Les cases i els cors de cadascuna de les persones del planeta s’han convertit en els nostres refugis. Cada dia un dia més i un dia menys en la batalla que ha deixat moltes víctimes en el seu camí però aquesta vegada no hi ha un país guanyador i un altre perdedor. És una guerra sense fronteres i l’enemic el virus.
Amb el meu equip intentem parlar amb els usuaris cada setmana i fer-los una activitat per acompanyar-los en el seu confinament, els enviem unes abraçades telemàtiques per alleujar les seves pors, les seves preocupacions, la seva tristesa. En aquest confinament, els pares aprenen com organitzar el seu temps, crear activitats i aprendre a jugar i a escoltar amb molta paciència i carinyo.
És una gran oportunitat per treure la por de parlar i opinar. Molts pares desconeixen els seus fills perquè treballen molt i no tenen temps d’estar amb ells i en algunes cultures el tracte és diferent si és noi o noies. Això servirà per endinsar-nos i profunditzar en el treball personal i interior.
El coronavirus ens ha condemnat a presó però també a conèixer’ns, aguantar-nos i unir-nos. Ramadà aquest any serà un gran examen de l’ànima i la consciència.
Els nostres carrers buits, tristos però tornarem a veure la llum amb valentia.
Les nostres ciutats ens troben a faltar i nosaltres a elles però amb ànims i esperança la vida tornarà a la normalitat una altra vegada i omplirem els carrers de somriures.
