Aprofitem la celebració del 25 de novembre, dia Internacional de l’eliminació de la Violència contra la dona per realitzar tallers i xerrades per informar, prevenir i conscienciar sobre la violència masclista. Escoltem testimonis de dones que han patit en les seves carns i ens ho expliquem des de dins. Escoltem testimonis de dones de diferents llocs del món que han deixat els seus països fugint de la violència i la por per començar de nou en un lloc on ningú pugui fer-les mal. Dones que porten motxilles carregades de discriminació, patiment i que han estat silenciades des del seu naixement. Avui els hi donem veu perquè cridin ben fort tot el que han patit i el que mai més volen que els torni a passar. Miren cap endavant, cap al futur i mai cap enrere, el passat, ja que aquesta ferida amb el temps es curarà i mai més es tornarà a obrir ni a fer mal.

La nostra feina és escoltar-les de manera activa i ajudar a verbalitzar els sentiments de frustració i neguit que senten. Explicar les mesures que cal dur a terme si pateixen qualsevol mena de violència. A més a més de dur a terme un tractament psicològic i de suport emocional per tal d’evitar futurs traumes i conflictes que afectin el seu dia a dia. Es tracta d’aprendre a viure de la millor manera possible tenint en compte que hi ha una ferida emocional oberta que s’ha de curar i que a vegades pot deixar seqüeles, però que intentem afecti de la menor manera possible a la seva vida quotidiana.

Unides compartim l’epidèmia de la covid, també fortes i decidides posarem fi a l’epidèmia de la violència masclista. Tenim dret al respecte a l’amor i igualtat i a erradicar la violència del nostre imaginari.
No hauríem de demanar els nostres drets o esperar viure sota del terrorisme masclista, hauríem de ser iguals i lliures i no parlar de certs temes ja en ple segle XXI, però aquí seguim encara el 2020, lluitant contra una violència que fa mal i mata dones.

 

Som iguals, els homes no són amos de la vida ni del destí de les seves filles, dones, germanes o mares. Vam néixer lliures i volem viure lliures sense espines en el nostre camí, sense barreres, ni fronteres, sense violència. Volem el dret a la vida, a l’educació i al treball. No volem tenir més traves masclistes, ni que cap ésser visqui silenciat per la por. No volem viure silenciades per una llei masclista. Junts, independentment del sexe, amb amor, respecte, i igualtat, volem construir un món més fàcil i sa, on capiguem tots amb tolerància i harmonia. No som propietat de ningú.

La pandèmia ha canviat la nostra vida i ens ha condemnat al món sencer a no sortir al carrer a manifestar-nos o de cridar els nostres drets. Avui no podrem sortir al carrer per unir les nostres veus a tot el món i dir no a la violència de gènere, però el terrorisme de la Covid no ens arrencarà la nostra lluita. Des de les nostres finestres, balcons i des del més profund dels nostres cors cridem igualtat, justícia, drets, respecte i amor. Prou ja de tanta violència masclista! No necessitem ser castigades pel masclisme, som iguals en tot i ens unirem per a fer un món millor sense violència ni més dones assassinades. Ni una menys!