Com cada any celebrem el dia internacional de la dona amb diferents tallers de pintura, de llaços i xerrades en tots els centres, escoltant les opinions i veus de totes la dones refugiades, migrants i espanyoles.
Ha estat una setmana plena d’activitats, on les alumnes s’han obert per explicar les seves vivències i experiències del pasat com a donas en les seves diferents societats.
Dia 8 de març, el dia més bonic del calendari m’explica un alumne Argelí. Creat per a reivindicar i homenatjar a totas les nostres mares, filles, germanes, tietas, nebodes i companyes. I més dins de l’Islam on es diu que el paradís es troba a baix dels peus de les mares. Respectar i tractar amb amor a les dones, ja que tota dona és molt important i el pilar de la societat.
A les classes els hi explico com és el 8 de març a Argelia on se celebra el dia de les dones treballadores reclamant els seus drets i igualtat com a la resta del món.
Una alumne ens explica que una manifestació massiva de dones russes en 1917 va prendre els carrers de Sant Petersburg. Les dones van precipitar la revolució, es van alçar contra la guerra i a favor de la pau.
D’aquesta manera les dones, lluitant, van aconseguir drets tan importants com el dret al vot, el dret a l’educació, el dret a conduir o a treballar. Creem un debat a classe i escoltem les diferents opinions de les dones dels nostres centres i veiem la importància d’aquest dia i de tots els que el segueixen per a reclamar els drets polítics, socials, econòmics de totes les dones del món amb una sola veu: igualtat, Justícia, pau i el desenvolupament.
El 8 de març va millorar la situació de la dona. Les dones africanes que van arribar a Espanya criden visca després de fugir de la mort i de la injustícia. Totes, felices de compartir aquest dia amb resta de les companyes i explicar els seus durs testimonis i vivències pel simple fet de ser dones. Una amb molta seguretat crida: – No som de ningú, no som febles, al contrari aquí estem vives, després de viure molts malsons, hem tornat a néixer de nou i hem pogut canviar el nostre destí, el nostre rumb cap a un país d’igualtat i sense tantes prohibicions. Hem guanyat drets, vida i llibertat entre altres coses.
Al néixer som dels pares, dels germans, dels oncles i posteriorment quan ens casem dels marits. La violència és el nostre millor regal, sempre silenciades, submises i a l’ombra.
Una dona del Marroc amb les llàgrimes als ulls explica la seva història i exclama:
– He tornat a somriure a l’arribar a Espanya, la meva vida és més tranquil·la, ja no tinc por. He viscut en el dolor i la injustícia. He deixat que decideixen ells en tots els aspectes de la meva vida.
Tota dona ha de demanar l’autorització al seu pare, o marit per sortir de casa o per a estudiar o per a cualsevol altre cosa.
Sóc la filla o la dona que he que cuidar l’honor de la meva família. La meva religió hem dóna la llibertat d’escollir però la cultura i la tradició me la treu. Només per ser una dona els costums occidentals no són ben vistos però somiem arribar a ser com elles. La meva família política em van rebutjar només per ser mare de 3 filles i no engendrar barons.
Mai oblidaré les paraules del meu sogre què hem va dir que 3 filles eren 3 taques al llibre de família. La meva obligació era tindre barons o buscar una altra dona al seu fill. Gràcies a Déu ara estic al país de la igualtat i les meves filles no viuran la dolorosa situació o destí que jo vaig haver de viure.
El testimoni d’una alumna del Pakistan emocionada, al seu país era submisa explica amb una veu ferma que néixer dona era una desgràcia. En un país on les dones de bona família no surten soles sinó sempre acompanyades d’un home de la família. Tenen molta por de sortir al carrer. El seu destí està lligat al seu pare i el seu germà. Es va casar amb quinze anys amb un home triat pel seu pare que no va veure fins a la nit de noces. Ella es va alegrar dins del seu dolor perquè el seu marit vivia a Barcelona. Han passat vint-i-dos anys del seu matrimoni i el seu marit la visitava cada any, un mes, la deixava embarassada i tornava a Espanya deixant-la amb la seva família. Ara fa 9 anys que és a Espanya, la seva vida ha canviat moltíssim, es mare de 4 fills 3 dones i 1 Home. Està estudiant castellà, acompanyant les seves nenes al col·legi, surt al carrer sola, sense por ni prejudicis. El seu únic desig és que les seves filles puguin estudiar i el dia de demà puguin decidir el seu futur encara que sigui difícil perquè a la tradició musulmana les dones encara lluiten molt per la igualtat.
Ella va viure un infern com moltes dones del seu país. Es presenta a la xerrada vestida amb un vestit de cerimònia per a ella asseure’s amb altres dones per a festejar el dia de la dona és com la festa del Aid o la festa del xai, se sent lliure i feliç de tenir veu i que ningú la prohibeixi parlar.
