L’educació és un dret humà, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva. L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 24 de gener Dia Internacional de l’Educació, en celebració del paper que l’educació exerceix en la pau i el desenvolupament.
El divendres va ser el dia internacional de l’educació, el dret a aprendre a llegir i escriure. Tothom ho celebra i els periòdics decoren les seves portades amb la lluita contra aquesta injustícia i desigualtat.
En els nostres centres arriben persones de diferents gèneres, edats i orígens. Als quals els han condemnat des del seu naixement a la pobresa, la guerra i la violència i els han privat d’aquest somni i dret que és aprendre.
Només puc dir i dedicar aquest dia a tots els alumnes que han passat pels nostres centres gràcies i solament gràcies. Ells m’han ensenyat moltíssim, m’han ensenyat la força i les ganes d’aprendre a escriure sobre un paper en blanc una mica del que la vida els ha ensenyat.
Cadascun i cadascuna porta a la seva motxilla una duríssima història i un passat molt dolorós però són aquí en el món de les oportunitats i aquest gran patiment l’han deixat enrere. Cadascun ve d’una cultura i molts coneixements que molts de nosaltres sortits de les millors universitats ignorem, coneixements que només aprens als carrers, en les petjades i ferides que deixa el temps. M’ho demostren dia a dia en cada classe. Ells m’ensenyen a mi dia rere dia.
No són persones analfabetes i ignorants, només són persones que no han tingut l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure però que saben molt de la vida, dels principis i d’educació. Les dones són molt bones mares, grans xefs de cuina, pastisseres, experts en construcció, etc.
Vull dedicar el dia internacional de l’educació a tots els meus alumnes amb molta admiració i agraïment a cadascun d’ells i d’elles per tot que m’han ensenyat. L’únic desig que tenen és aprendre a escriure els seus noms, emplenar amb molt d’orgull una fitxa de dades personals, o per ells es converteix en un gran èxit escriure sense comptar amb l’ajuda de ningú. Aprendre a escriure el seu nom, cognom, data de naixement, país, nacionalitat i adreça sense oblidar el seu telèfon i correu electrònic o enviar un simple WhatsApp a la seva família.
La seva cara s’il·lumina quan veuen tot el que han après i sempre et regalen un somriure i una abraçada.
Per a ells i elles sociohabitatge els ha canviat la seva vida i la seva autoestima. Ara sí que tenen l’oportunitat amb molta voluntat continuaran estudiant i esborraran el dolor i la injustícia al seu país de llevar-li el dret d’anar al col·legi i gaudir de la seva infància com qualsevol nen del país d’acolliment.
El meu objectiu com a professora és ensenyar els coneixements bàsics de l’idioma, la cultura, la història i el marc de la convivència de la societat de l’acolliment, sensibilització sobre com dibuixar un nou futur i com aprendre a integrar pas a pas amb aquest nou món desconegut sense por i amb esperança d’avançar i aconseguir un nou pla de vida.
Sociohabitatge té com a tasca principal informar i orientar sobre els temes quotidians i en els nostres centres valorem les necessitats de cada usuari. Ajudem a totes aquestes persones sense diferència de sexe, o d’ètnia. Tothom té l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure i respectem els seus desitjos i les seves decisions.
Cada immigrant que arriba hem de donar-li l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure perquè tots arriben amb un llibre escrit en la seva memòria amb bons i molt durs records però com hem va dir un dels meus alumnes:
-No podem amagar el sol, la lluna ni la veritat.
