L’estrès és la resposta natural i automàtica del nostre organisme davant situacions o estímuls externs que ens resulten amenaçadors. Tals estímuls externs es coneixen com estressors i poden ser tant negatius com positius. La nostra vida i entorn, en constant canvi, exigeixen contínues adaptacions, per tant, certa quantitat d’estrès és necessària i positiva ja que permet enfrontar-nos a les demandes de l’ambient. No obstant això, com veurem a continuació, superat un cert límit, l’estrès té un efecte desorganitzador de la conducta pel fet que l’organisme no pot estar sobreactivat massa temps.
La resposta a l’estrès evoluciona en tres fases:
a) FASE I: Reacció d’alarma: Els signes i símptomes físics del estat d’alarma inclouen generalment hipertensió arterial, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, disminució de la motilitat gastrointestinal, dilatació pupil·lar i transpiració augmentada. La persona pot sentir nàusees i pèrdua de gana.
b) FASE II: Període de resistència: Encara que durant aquesta fase apareixen menys signes físics en comparació amb l’anterior, el individu està consumint energia en l’intent d’adaptar el llindar de resistència al estressor varia entre les persones, depenent dels recursos d’afrontament de cada persona, (aquí és son s’intenta trobar eines singulars a cada persona i que pugui utilizar en el dia a dia per tal de disminuir el malestar) del nombre total i la intensitat dels estressors experimentats. Els recursos externs disponibles també influeixen en el nivell de resistència de l’individu, com, per exemple, el suport o contenció que la família o coneguts puguin aportar (és molt important fer una bona xarxa de suport per a aquella persona en moments de dificultat i estrès). Aquesta fase es caracteritza per la presència permanent i prolongada d’un estat d’alerta.
c) FASE III: Esgotament: Té lloc quan l’organisme ja no té mitjans per adaptar-se i entra en aquesta fase fonamentalment caracteritzada per la fatiga.
És per això que en sessions on apareixen situacions d’ansietat o estrès, es tracta amb cura la problemática i es mira, si bé en grup o cas per cas, de trobar eines i tècniques per a que la persona pugui afrontar la situació, disminuint el malestar que li genera. Tècniques que poden aparéixer són, entre d’altres, la resolució de problemes o tècniques de relaxació, tècniques que caldrà practicar habitualment per tal de fer-ho un hàbit i evitar posibles recaigudes.
