Emigrar s’està convertint avui per a milions de persones en un procés que posseeix uns nivells d’estrès tan intensos que arriben a superar la capacitat d’adaptació dels éssers humans. (Achotegui, 2012)
El dol migratori és una pèrdua complexa. I per això, és important prestar atenció als sentiments, a les vivències dels protagonistes de la migració.
Des de la perspectiva psicològica es considera que la migració és un esdeveniment de vida que, com tot canvi, suposa una part d’estrès, de tensió, a la qual anomenem dol migratori.
Achotegui (2002) considera que hi ha set dols de migració amb relació a: família, la llengua, la cultura, la terra, l’estatus social, el grup de pertinença i els trets físics.
Aquests dols es donarien en major o menor mesura en tots els processos migratoris. Però considerem que no és el mateix viure la migració en bones condicions d’emigrar en situacions extremes. En aquests casos, les condicions són tan difícils que hi ha dificultat per elaborar i treballar el dol, això no vol dir que sigui impossible, per això plantegem treballar a través d’un mitjà d’expressió com l’art, aquest sentiment.
Elaboració del dol migratori a través de l’arteràpia
Durant la meva pràctica professional coincideixo cada dia amb famílies que han migrat. Amb moltes aplico la modalitat d’artteràpia, una tècnica terapèutica en què la persona pot comunicar amb els materials artístics, els quals faciliten l’expressió i la reflexió. Fig.1 La imatge que es mostra a la part superior, va ser realitzada en una trobada grupal, on els / les participants van modelar amb fang blanc un objecte quotidià.
En acabar l’obra, van compartir moments, històries i vivències que feien que l’objecte quotidià que havien representat es convertís en una cosa personal i íntim de cada un / a. Aquesta forma de treball té diferents avantatges: brinda l’oportunitat d’expressar i comunicar allò que no es pot dir amb la paraula, allibera emocions reprimides permetent prendre distància a través de l’obra i ens permet “parlar” indirectament de les relacions socials.
La figura dos és el resultat d’una intervenció familiar; on es va plantejar als tres membres de la unitat familiar portar un escut de paper i un retolador; la proposta era de pintar-uns als altres. En acabar vam poder reflexionar sobre el que havia succeït en el joc donant l’oportunitat de poder extrapolar-ho a la situació familiar que estaven vivint en aquest moment.
Com podem veure el procés artístic, és una bona manera de treballar aspecte com la tolerància, la frustració … Ja que a través del producte o objecte creat ens permet canalitzar i regular els nostres propis sentiments i experiències.
