L’art, una forma de diàleg
En l’art-teràpia, la relació entre usuari i terapeuta és fundamental. Cada sessió ha d’estar ben preparada d’avantmà, doncs aquest treball conjunt s’ha de fer en una atmòsfera vigilada i un entorn tranquil, on hi hagi suficient llum, i finalment es pugui dialogar sobre el resultat entre tots els integrants del grup. El terapeuta en aquest cas, intenta que es superin posibles inhibicions i estimula la espontaneitat del subjecte per a la creació d’imatges o objectes.
El diàleg sobre les obres son constants, donant un paper actiu a la persona, doncs mitjançant la creació i la exploració del significat de les seves propies obres entra en contacte amb sí mateix.
El terapeuta no interpreta els treballs, més aviat intenta reforçar l’exploració de la persona a través de l’art. El grup sap d’avantmà que hi haurà confidencialitat absoluta sobre el que parli, i el terapeuta pretegirà sempre la identitat d’aquestes persones.
Existeixen diferents maneres de dur a terme el treball, així com diferents contextos. Però en tots els casos, sempre es parteix del subjecte, en el coneixement de la persona i en la seva singularitat.
Entre les funcions de l’art i expressió en grup, es poden destacar:
- Proveir al subjecte d’una experiencia on es movilitza el desig d’autoexpresió i construcció d’imatges i objectes, treballant al mateix temps aspectes d’interès pel grup i la convivencia.
- Ensenyar i experimentar amb llenguatges artístics, no verbals, que proporcionin una nova experiencia i benestar.
- Promoure la funció simbólica per a la comunicació i expressió.
- Servir de pont allà on la paraula fa un nus per la dificultat de parlar d’una situació determinada. En aquest cas, la imatge pot ajudar a la expressió d’una part que costa expresar amb paraules.