La discriminació es materialitza en un tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o vàries categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social, és a dir, la discriminació és un acte que limita o obstaculitza l’accés a drets de les persones afectades.
El principi de no discriminació està contemplat en numerosos textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, la Convenció de Ginebra de 1951 i el conveni Europeu de Drets Humans. En base aquests textos, ninguna persona, i molt menys aquelles que es trobin en situacions de vulnerabilitat com aquelles susceptibles de rebre protecció internacional, haurien de ser discriminades per ninguna raó.
En l’ambit de la migració i l’exili, destaca una classe de discriminació degut a la seva extensió i impacte: la discriminació racial. Aquest tipus de discriminació ve definida per l’article primer de la Convenció per a la Eliminació de totes formes de discriminació Racial celebrada per les Nacions Unides en 1963 com: “tota distinció, exclusió, restricció o preferencia basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic, objectiu o efecte del qual és destruir o comprometre el reconeixement, el benefici o l’exercici, sota condicions d’igualtat, dels drets humans i de les llibertats fundamentals en els àmbits polític, econòmic, social i cultural o qualsevol altre àmbit de la vida pública.”
És per això, que és necessari promoure la integració en tots els àmbits i proporcionar majors oportunitats, així com adoptar mesures per eliminar les percepcions negatives que tenen les comunitats. Des de les teràpies grupals s’obre el debat, una sèrie de reflexions que intenten fer qüestionar sobre què és la discriminació, com es manifesta i on, per a què es discrimina i quines conseqüències té, podent ampliar la mirada al mateix temps que es comparteixen vivències i s’afavoreix la integració.
