Quina alegria bonica, poder transmetre la felicitat que hi havia a les cares de les famílies, tots ens vam transformar en petits ia jugar.

El primer va ser gaudir el viatge, mai ningú havia anat en funicular, després en parar el bus que era tan petit que només entràvem nosaltres el grup de Sociohabitatge.

En arribar, tots miraven l’imponent paisatge, i els primers crits de felicitat en veure el seu voltant.
M’acosti a la taquilla i ens van donar les polseres verdes que les faríem servir per poder muntar a tots els jocs, ens van obrir les portes ia gaudir…

Les famílies no van deixar d’enviar-nos missatges d’agraïments en finalitzar la sortida, sens dubte una altra experiència per guardar al cor.