El dia 25 novembre és el dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona, és un dels dies commemoratius de l’ONU i se celebra cada any a tot el món.
Aquesta és la pregunta que molts dels meus alumnes em van preguntar. Perquè el dia 25 de novembre i no el 16 agost perquè tria la ONU el 25 de novembre i no una altra data?

Fem un petit viatge en el temps: al segle 20, a la República Dominicana, al carib.
La història de 3 dones Pàtria, Minerva i Maria Teresa conegudes també com les papallones. A la República Dominica dominava la dictadura i al poder és trobava un veritable malalt, que cometia assassinats, violacions i empresonava a la gent. Tot això sota el règim del dictador Trujillo.

La violència i la por és l’eina que la societat ha fet servir com a mecanisme per controlar, dominar i aturar-nos.
Per a silenciar-nos, mantenir-nos submises i amb por. Una violència molt normalitzada i que trobem en pràcticament tots els àmbits de les nostres experiències vitals i a la nostra vida.

Violència contra les dones racialitzades, migrants i refugiades. Contra la lliure expressió de la nostra sexualitat i gènere.
Avui i cadascun dels dies de les nostres vides lluitem per ser lliures.

La violència masclista ens mata. 32 dones han estat assassinades als Països Catalans enguany. Vivien també sotmeses a les violències de les quals hem parlat, fins que la superioritat patriarcal envers les dones va matar-les. Elles, podem ser nosaltres. De fet, elles són simbòlicament nosaltres. Totes elles van lluitar i lluiten contra la violència amb nosaltres, no les oblidem.

Commemorar aquest dia ens dona l’oportunitat de sensibilitzar aquesta gran problemàtica que travessen milions de dones al món i que té com a objectiu frenar aquesta injustícia, i lluitar per a garantir els seus drets i la igualtat.

Un alumne va explicar que l’Islam va venir per a alliberar les dones i els nens de la gran violència i discriminació que vivien aquestes dones. Tenir una filla era un càstig de Déu i un deshonor. Els pares enterraven a les seves filles vives a néixer. La dona era un símbol de plaer per a l’home.

Aquests dies hem viscut un gran debat a classe. És molt útil escoltar la veu d’elles i ells i sensibilitzar-los. Mostrar-los que els 2 sexes tenen els mateixos drets en tots els àmbits. Viure amb igualtat, respecte i amor. Així es pot formar un món desenvolupat i just. No a la violència contra els nens, la viuen d’una manera silenciosa, són les primeres víctimes sense veu. Als nostres centres, la sensibilització i la informació és molt important i una material educatiu molt important per a una convivència sense conflictes ni violència.

Vides i històries plenes de patiment i dolor. La pau, respecte i la igualtat és el nostre logo per a una convivència millor. La covid ha paralitzat i silenciat les reivindicacions contra la violència masclista, un altre aliat mortal.

La violència no entén de banderes, ni fronteres i menys de etnies, utilitza un llenguatge universal, el del patiment humà. Cridem no a la violència contra les dones, ni els nens. Prou castigar i matar, Ni una menys! Perquè algun dia en el futur no hàgim de celebrar aquest dia perquè voldrà dir que ja no existeix més la violència. Naixem com ells, lliures i morim lliures. La lluita per un món i una vida justa i digna som nosaltres i depèn de nosaltres i la nostra lluita.