8 de Març, un dia més recordat per ser el dia Internacional de la dona tot i que cada dia és el teu dia filla, germana, mare, àvia, amiga, companya, dona. També és el dia de la dona treballadora un pilar, ja que la dona és un pilar molt important a la societat.
Cada any obrim el llibre d’història per a fer homenatge a totes aquestes heroïnes que van sacrificar les seves vides per a deixar-nos un missatge clar que les dones no som invisibles. Aquest dia commemora a la dona treballadora i lluitadora i és una data que celebra els fruits de la lluita per la igualtat.
També és un dia per remarcar les desigualtats que encara perduren a la nostra societat. Des de 1857 el mes de març s’ha convertit en el mes de les mobilitzacions obreres de les treballadores als Estats Units per lluitar pels seus drets de les treballadores.
L’origen d’aquest dia malgrat la connotació alegre i reivindicativa que té el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona treballadora, la qual cosa realment enss recorda cada any en aquesta data, és la terrible matança de 120 dones treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York. La Policia les va assassinar en unes terribles càrregues durant una manifestació en la qual exigien millors condicions laborals. Aquestes dones van organitzar una manifestació i marxa en contra de les condicions inhumanes del treball i dels salaris baixos. Els seus salaris eren molt inferiors als dels homes, gairebé el 70 per cent menys. Tot i el final tràgic, la mort d’aquestes dones no va quedar en va, ja que dos anys després es va crear un sindicat que representava les veus de les dones en el mercat laboral Mundial.
Les reivindicacions de les dones sempre han existit al llarg de la història. Tant al món occidental, oriental, asiátic com al món musulmà des de l’arribada del profeta, a França, Alemanya, a Beirut i a tot el món.
Des d’aquell històric 8 de Març, aquesta data ha estat un detonant de mobilitzacions i d’activitats per la lluita de les dones pel reconeixement en un món d’homes.
El 1909 Nova York va ser de nou testimoni de les protestes de més de 15.000 dones treballadores per la reducció de la jornada laboral i millorar el seu salari. Les dones amb la seva lluita i veus van aconseguir el dret al vot i la fi de l’esclavitud infantil. A Espanya el 8 de març de 1910 té també un significat molt especial, perquè a partir d’aquest dia les dones van poder accedir a l’ensenyament superior.
Aquesta lluita s’ha sentit al món sencer com sobretot a llocs com a França, totes unides per la llibertat i la igualtat. Arreu del món les dones s’han ajuntat per a lluitar pels seus drets laborals, polítics i socials sense descans i aquesta lluita no pot existir sense ser antiracista, anticlasista i interseccional. Les veus d’aquest gran col·lectiu que està format per més de la meitat de la població mundial, cada vegada les seves veus estan escoltades i realitzades.
Als nostres centres ni la pandèmia ni ningú pot frenar que puguem gaudir d’una setmana de tallers, xerrades i diferents activitats en honor al 8M. Les dones van gaudir i també homes donant suport a la causa. Durant tota la setmana les usuàries i usuaris van gaudir d’un programa molt variat d’activitats, tallers i xerrades molt interessants i de conscienciació.
En aquests tallers hem pogut escoltar el testimoni de moltes dones de diferents països i cultures en els que han pogut tenir un espai per parlar de la seva dura experiència laboral al seu país d’origen i donar una altra visió de per què varen venir a Espanya, no tan sols per buscar una oportunitat, sinó per tenir més drets, ja que al seu país la feina era una cosa d’homes. Les dones neixen per a cuidar a les seves famílies, cuinar, netejar, treballar a casa sempre sota el domini del masclisme. Un altre activitat molt interessant va ser la participació dels nois que van parlar amb orgull de les seves mares, germanes i mullers que treballen sense descans tant a casa com al camp o al mercat i sempre per salaris molt precaris. Condemnades a treballar des de petites sense cap sou sinó com una obligació. Moltes d’aquestes dones neixen per a servir a la seva família. Avui ells fan costat a la migració de la dona i totes aquestes dones valentes que surten del seu país a la recerca d’una nova vida laboral i sense cap amo. Els temps estan canviant i ja moltes dones tenen els mateixos drets laborals que els homes tot i que a molts països o segons on visquem aquest dret mínim està encara per fer i no gaudeixen d’aquest “privilegi” o queden moltes coses per polir.
Totes les dones, homes, inclús infants van participar en els tallers fent llaços, pintura amb les mans, però el més emocionant va ser escoltar les seves històries i el gran debat que es va generar.
Els tallers són un gran recurs de sensibilització i aprenentatge a la història de la lluita de les dones i la seva indispensable i valuosa participació en desenvolupament de la societat.
Les dones d’avui tenen veu, ja no estan silenciades, lluiten per tenir els mateixos drets laborals que els homes i tot i que encara hi ha molt per fer, tot està canviant i la lluita no es para!
Aquest 8 de març trobarem a faltar sortir als carrers per la pandèmia, però als nostres centres celebrem les nostres reivindicacions denunciant les diferents formes de desigualtat i injustícia estructural que viuen les dones al món pel sistema patriarcal i ara a més en la pandèmia que vivim. Esperem que en el futur no hàgim de sortir als carrers el 8 de març, ja que no tinguem res a reivindicar i tots siguem realment igual, però mentre això no passa cada dia de l’any lluitarem pels nostres drets i per arribar a una societat justa i igualitària. Tant de bo que el 8 de març es quedi en una celebració històrica i no hàgim de sortir al carrer manifestar-nos per coses tan elementals com els nostres drets, llibertat, igualtat de gènere i contra la violència masclista.
Les dones no són éssers febles al servei d’ells. Cap dona silenciada, ni callada, totes les dones empoderades!
8M DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA : LLIBERTAT, IGUALTAT I DRETS. CONSTRUÏM UN FUTUR D’IGUALTAT!
